Recordant patrimoni pirinenc

La capella del Sant Esperit va ser dissenyada per l’enginyer Eduardo Torroja i construïda el 1953 a 1.500m d’altura a la part alta de la Vall de Sant Nicolau (Vall de Boí, Alta Ribagorça), una de les entrades més excepcionals a l’actual Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Va ser enderrocada a principis dels 90 degut al seu mal estat de conservació.

La seva situació –entremig d’uns meandres del riu abans de precipitar-se vall avall a través del Salt de Sant Esperit, que li dóna el nom- era lloc de pas d’excursionistes i pescadors i, durant l’hivern, la neu cobria tot el paratge durant bona part de la temporada. La seva orientació a Nord, protegia contra el fred vent d’hivern i era refugi necessari per donar protecció al visitant ocasional.

Una plataforma de granet acollia l’elegant cúpula apuntada, element estructural brillant, construïda a base de peces planes de ceràmica, lleugerament armada, que eren els materials que es podien transportar a peu, en motxilles i burros, des de la part baixa de la Vall.

La particularitat de la construcció era l’enorme obertura de la façana Nord –que arribava als 8m d’altura, el que seria una casa de 3 plantes- , que suposava una gran debilitat a la vora de «la closca». Gran coneixedor d’aquest fet, l’Enginyer Torroja va dissenyar un entramat de barres que convergien en diversos punts i suportaven una creu. Aquesta solució, aparentment ornamental, era un sistema de trava de barres posttesades amb l’objectiu d’enrigidir les vores de l’apuntada volta contra el vinclament. Torroja defensava aquesta solució posant per davant la intuïció sobre el càlcul en la creació de formes estructurals, i encara podem trobar testimonis de la seva obra a tota la Ribagorça.

La capella, faltada de manteniment i en molt mal estat, va ser enderrocada per constructors locals i encara es recorda amb la lògica tristesa d’haver perdut una part de la història recent de la nostra construcció. Dècades després alguns ens plantegem si convindria reconstruir-la de nou, i homenatjar, així, els que van fer possible la seva construcció.

Tots aquests detalls han estat explicats durant dècades pel professor Robert Brufau a l’assignatura d’Estructures 1 a alumnes de primer curs d’Arquitectura, a qui li agraïm i li reconeixem la seva tasca acadèmica i professional durant tants i tants anys en favor del manteniment del patrimoni arquitectònic.

Col·laboració en la recerca de Carles Serra Hartmann. Imatges de l’Arxiu del COAC, CEC, IET i particulars.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *