Consolidació Volta Enderrocada

Fa unes setmanes hem acabat una de les intervencions més delicades des que vam obrir el despatx. Ara ja sembla una simple anècdota quan recordem la trucada fa uns mesos dient que s’havia ensorrat un sostre d’una pensió propera al despatx, advertint que era un cas d’extrema gravetat i urgència.

Les primeres imatges eren esfereïdores! El sostre de la planta baixa, d’uns 20m2 i format per una volta «a la catalana», estava ensorrat en la seva part central, deixant vist el morter de fixació del paviment del pis superior que sorprenentment va aguantar. Quatre puntals posats precipitadament, i sense massa lògica ni encert, i un terra acabat d’escombrar i sense ni rastre de runa ajudaven a crear desconcert. Els propietaris havien retirat a galledes totes les restes enderrocades… jugant-s’hi la vida! En la planta primera hi havia un passadís i dues habitacions amb lavabo, que estaven intactes. Sembla que la presència d’envans hauria estabilitzat l’ensopegada.

Vam iniciar un projecte de consolidació d’urgència. Primer tocaria estabilitzar les restes de volta i del paviment de la planta primera, que vam resoldre amb croquis a la mateixa obra. Amb una mica més de temps, vam madurar una solució senzilla i laboriosa, però econòmica i segura. Com que no volien deixar la volta vista, vam «dissenyar» un sistema de costelles disposades molt properes que apuntalessin les restes de volta i paviment. Donar seguretat era una prioritat! Tenint present que ho havia de fer un petit constructor «de poble» vam proposar que aquestes constessin d’un perfil metàl·lic (format per dues parts soldades a obra) i un mur de fàbrica de maó calat al damunt, de manera que es pogués anar adaptant a la geometria canviant i irregular de la volta enderrocada.

El sistema permetia, a més, disposar de línies de puntals a banda i banda de cada costella fins que aquestes fossin estructuralment operatives, i finalment s’hi afegia un sistema de suport entre costelles, consistent en un «bissell» ceràmic mínimament armat per donar-li certa capacitat a flexió i ductilitat, ataconant la zona superior amb morter per evitar buits d’aire.

Afortunadament per a tots, el constructor va ser molt fi i curós durant tot el procés d’obra, i el sistema va ser un èxit! ens agrada pensar que els petits projectes són els que demanen més enginy!

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *